Un escut antiavalots, fet normalment de materials com el policarbonat, la fibra de vidre o els plàstics compostos, està dissenyat principalment per protegir els agents de l'ordre o el personal de seguretat durant situacions de control de multitud. La seva funció principal és protegir l'usuari de traumatismes contundents, objectes llençats i agents químics com l'esprai de pebre. Tanmateix, la qüestió de si un escut antiavalots pot aturar una bala és més complexa, ja que depèn de diversos factors, com ara el material de l'escut, el gruix, el tipus de bala i la distància des de la qual es dispara.
Material i Construcció
La majoria dels escuts antiavalots estàndard no estan dissenyats per resistir bales. Aquests escuts estan construïts per suportar l'impacte de roques, ampolles o altres projectils que es llancen habitualment a multituds violentes, però no estan equipats amb la mateixa protecció balística que les armadures corporals. Els escuts antiavalots generalment estan fets de materials duradors i resistents als impactes, però no tenen el gruix i les capes necessàries per aturar rondes d'alta velocitat com les disparades amb pistoles o rifles. Alguns escuts antiavalots poden incorporar materials antibales com ara Kevlar o tenir una combinació de policarbonat amb capes addicionals dissenyades per resistir projectils d'armes de foc, però fins i tot aquests escuts tenen una eficàcia limitada contra bales més potents.
Tipus de bales
La capacitat d'un escut antiavalots per aturar una bala depèn en gran mesura del tipus de munició que s'utilitzi. És més probable que les bales de pistola de baix calibre, com les disparades amb una pistola de 9 mm, siguin aturades per escuts especialment dissenyats fets amb materials resistents a la balística. Tanmateix, les rondes de calibre superior, com les disparades amb rifles o armes de grau militar, poden penetrar fàcilment als escuts antiavalots estàndard. Per exemple, una ronda de l'OTAN de 5,56 mm o una de 7,62 mm disparada des d'un rifle d'assalt gairebé segur que penetrarien en la majoria dels escuts antidisturbis, fins i tot aquells amb materials reforçats.
Disseny d'escut per a protecció balística
Alguns fabricants produeixen escuts antiavalots amb protecció balística integrada. Aquests escuts, sovint coneguts com a escuts balístics, es construeixen amb capes de fibres resistents a la balística com Kevlar, aramida o compostos avançats per proporcionar un nivell de protecció més alt. Aquests escuts estan dissenyats per aturar rondes d'armes de mà, i alguns també estan classificats per aturar rondes de rifles, depenent del nivell de protecció que estan dissenyats per oferir. Per exemple, un escut balístic de nivell III o de nivell IV és capaç de suportar rondes d'alta velocitat, però aquests són molt més gruixuts, més pesats i més cars que els escuts antiavalots estàndard.
Distància i velocitat de bala
La distància des de la qual es dispara la bala també juga un paper crucial en si un escut antidisturbis pot aturar una bala. Com més a prop estigui el tirador de l'objectiu, més energia tindrà la bala a l'impacte. Un escut pot ser capaç d'aturar una bala disparada a una distància més llarga, però és possible que el mateix escut no ofereixi una protecció suficient a poca distància a causa de l'augment de la velocitat i l'energia del projectil.
