L’eficàcia absoluta de qualsevol màscara o respirador de gas depèn del 100% d’assolir un segell perfecte entre la superfície de segellat de la màscara i la cara del portador. Fins i tot la fuga més petita permetrà que l’aire contaminat s’atrapi a la màscara, passant per alt els filtres i fent que tot el sistema sigui inútil. És per això que les proves FAT són un procediment obligatori i rigorós. Assolir un segell requereix una cara neta - afaitada, ja que els cabells facials - fins i tot Stubble - creen canals perquè l'aire es filtri. La màscara ha de ser la mida correcta per a la cara de l’usuari i les corretges s’han d’ajustar a la tensió adequada: prou ajustat per segellar, però no tan ajustat com per provocar dolor o distorsionar la faldilla de la màscara. Les dues proves de camp primàries són les comprovacions de pressió positives i negatives. Després de donar la màscara, la prova de pressió positiva consisteix en cobrir la vàlvula d’exhalació i exhalar suaument. Un bon segell farà que la màscara s’enfonsi lleugerament cap a l’exterior sense que es produeixi l’aire. La prova de pressió negativa consisteix a cobrir les entrades del filtre i inhalar suaument. La màscara s’ha d’esfondrar lleugerament a la cara i subjectar el buit sense cap fuita interior.
Coneixement bàsic:
La criticitat del segell:La protecció de la màscara és totalment contingent en un segell perfecte. Qualsevol fuga, per petita que sigui petita, permetrà als agents tòxics entrar a la zona de respiració.
La necessitat de ser net - afaitat:El cabell facial és la causa més comuna de la fallada del segell. Fins i tot el creixement d’un dia pot evitar que la màscara segelli correctament contra la pell. Un afaitat net és no - negociable per als usuaris.
Comprovacions de segell de l'usuari positius/negatius:Es tracta de proves senzilles i immediates que l’usuari realitza cada vegada que donin la màscara per verificar que el segell és adequat abans d’entrar en un entorn contaminat.
Prova d’ajustament qualitatiu (QLFT):Un procediment més formal realitzat per un entrenador que utilitza una caputxa i un aerosol amarg o dolç per verificar objectivament que l’usuari no pot detectar la substància mentre portava la màscara, confirmant un ajustament adequat.
