La història de les plaques d’armadura corporal és un impuls implacable cap a un pes més lleuger sense renunciar a la protecció. Primera generació -plaques d’acerOferia una protecció excel·lent, però eren extremadament pesades (8-10 lliures per placa), provocant problemes de fatiga i mobilitat. La primera gran revolució va ser la introducció decompostos ceràmics. La ceràmica com l’alúmina, el carbur de silici i el carbur de bor són molt durs però trencadissos. En vincular -los a unplat de suportEls fabricants de fibra de vidre, aramid, o posteriorment, polietilè, van crear un sistema significativament més lleuger que l’acer. La ceràmica trenca la bala i el suport agafa les peces. El següent salt va serUltra - High - molecular - Polietilè de pes (uhmwpe). Aquest material miraculós és increïblement fort pel seu pes. Les plaques PE pur poden aturar moltes rondes de fusell (nivell III) mentre són fins a un 50% més lleuger que les plaques ceràmiques de la mateixa mida. Avui, l’avantguarda és dinsplaques híbridesque utilitza una cara de ceràmica fina fusionada a un nucli de PE, oferint el millor dels dos mons: la duresa de la ceràmica per derrotar les amenaces més dures a un pes més proper al PE pur.
Coneixement bàsic:
Acer (pes pesat):El material original. Hit molt durador i multi - capaç, però prohibitivament pesat i produeix un spall perillós sobre l'impacte sense un recobriment.
Composites ceràmiques (Primera Revolució):Més lleuger que l’acer. Utilitza una cara de ceràmica dura per trencar la bala i un suport dúctil per agafar fragments. Pot ser trencadís.
Polietilè (segona revolució):Força excepcional - a - relació de pes. Pot aturar moltes rondes de fusell en un paquet molt lleuger. Vulnerable a la calor i a algunes rondes AP.
Plaques híbrides (solució moderna):Combina una fina cara de cop de ceràmica amb un gruixut nucli de polietilè. Equilibra la duresa de la ceràmica amb les propietats lleugeres de PE.
